Ducktorrat ha clacat i m’ha dit:
“Avui en dia ja sabem que les asseguradores no les van crear un únic psicòpata. Si tens cotxe: assegurança obligatòria a tercers; si et van enredar amb una hipoteca a enculats anys: assegurança de vida i de la llar; si perds el seny i et creus els cants de sirena de l’emprenedorisme: assegurança de responsabilitat civil. Un compendi que put a pluja de Venècia.
Científics que treballen a les ordres i sou de la classe política i financera* han fabricat ja cervells dissenyats per a l’assentiment automàtic. Són els mateixos que van implementar el botó d’acceptar en front del botó de cancel•lar. Els programadors de televisió han engegat un programa en què voluntaris amb el cervell fregit per la tele porqueria s’ofereixen per al transplantament, tot ben amenitzat pel ball d’unes truges drogades amb burundanga. Un espectacle que no us podeu perdre.”
Espero i desitjo que Ducktorrat no hagi de firmar mai un contracte de permanència.
*Nota de l’autor: aquells que a l’escola eren els més llepamerdes de la classe.
Cançó recomanada: Les cabres meulen, Plouen Catximbes, 2006
*Nota de l’autor: aquells que a l’escola eren els més llepamerdes de la classe.
Cançó recomanada: Les cabres meulen, Plouen Catximbes, 2006
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada