Ducktorrat ha clacat i m’ha dit:
“Com a aquell marrà que hom castra i engreixa per vendre’l, fent servir l’arma silenciosa de la manipulació més maldestre, ens volen fer creure que la crisi és culpa nostre per haver estirat més el braç que la màniga. Ens volen inculcar, per via de la mediocritat, que no som persones amb autonomia per pensar. Ens volen ensibornar amb l’esquer de la necessitat de sacrificar-nos per un bé comú superior i servir-nos com un gigot calent perquè banquers, polítics i demés avortaments del dimoni* ens cruspeixin i llencin les nostres restes a l’ossera.
Ens volen ignorants, burros de set soles, aquests besnéts de corbs creen els problemes i la solució que més els convé. Si ens fessin menjar merda d’oca també ho faríem i, fins i tot, ens seria més profitosa. Clar que la primera conseqüència seria l’increment dels preus dels excrements i les mosques saballoneres especuladores omplirien naus industrials amb fems. Al menys tindríem el trist consol de veure aquests necròfags coberts literalment de merda.
Espero i desitjo que Ducktorrat no pateixi diarrea.
*Nota de l’autor: rates cellardes que no valen ni la corda per penjar-se.
Cançó recomanada: Animal salvatge, Sanjosex, 2010
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada