Ducktorrat ha clacat i m’ha dit:
“Hom convindrà que no hi ha res més humà que la cobdícia, encara que una cosa és cobejar moneda i altra saber-la usar. Les agencies de qualificació Standard & Poor’s*, Moody’s* i Fitch* s’encarreguen de dictaminar de quin crèdit disposen les empreses, els productes financers i, fins i tot, els Estats. Aquests filibusters, que haurien d’haver perdut tot el seu crèdit, segueixen vius al manar del capitalisme. Aquesta claca aplaudeix entusiasmats i al dictat els fons d'inversió més tòxics, es protegeixen de les futures pèrdues contractant assegurances, canvien el pas de ball i enfonsen el que calgui tot justificant-se que ells només emeten una opinió, un judici indecentment remunerat que provoca pèrdues de mils de milions a una immensa majoria per omplir les butxaques d’una privilegiada minoria.
Un 1% de la població mundial acapara el 25% de la riquesa. No se’ns pren seriosament i la seva benevolència ens ofèn. Ens diuen que treballen pel nostre interès, però el benefici se’l queden ells. És hora de deixar de ser imbècils, actuar i crear un nou món."
Espero i desitjo que Ducktorrat no tingui participacions preferents de La Caixa.
*Nota de l’autor: Traduïdes: Criteris per fer-vos més Pobres, Capritxosos i Foteu-vos.
Cançó recomanada: Cuit ben Cuit, Pulpopop, 2010
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada