Ducktorrat ha clacat i m’ha dit:
“De xiular res n’has de treure, si és que l’ase no vol beure; és per això que l’Associació Nacional d’Empresaris Manaires s’ha reunit per plorar conjuntament i decidir les directrius de la reforma laboral per acostar-nos de ple dret a les condicions de Kunta Kinte. Abans de començar la reunió, celebrada a un modest hotel de set estrelles, es concedeixen les medalles de la Verge del Puny als empresaris més gasius de l’any i el famós ‘Porcus d’Or’* a l’amo de l’empresa PLADUROTE SA, amb el rècord d’acomiadaments sense retribució i el seu tercer concurs de creditors en menys d’una dècada creant i liquidant societats limitades en drets i il·limitades en martingales. A la reunió, la conxorxa empresarial acorda, com és costum, socialitzar les pèrdues i privatitzar els guanys.
A l’endemà de la reunió, els mitjans de comunicació recullen el punts més importants que ha de saber l’opinió pública que, alhora, comunicaran amb el filtre que més convingui a cada grup editorial, al populatxo. Tot degudament copiat del llapis de memòria obsequi del simpàtic noi de relacions públiques de l’associació. No transcendirà l’anècdota de la jornada: el gerent de Ceràmiques Podrides va explicar que ells, a cada torn de treball que comença, llencen per megafonia la veu de propietari clamant ardentment: ‘Encara sort que us dono feina!’ i els obrers responen a tot drap: ‘Us lloem, Senyor!’. "
Espero i desitjo que Ducktorrat conegui algun dia el significat de conciliació laboral.
*Nota de l’autor: Aquest premi és vitalici per a la família Ruiz-Mateos.
Cançó recomanada: Fidels a la utopia. Brams, 1993
