QUINES GALTES!

Ducktorrat ha clacat i m’ha dit:
 

“Avui en dia ja sabem que les asseguradores no les van crear un únic psicòpata. Si tens cotxe: assegurança obligatòria a tercers; si et van enredar amb una hipoteca a enculats anys: assegurança de vida i de la llar; si perds el seny i et creus els cants de sirena de l’emprenedorisme: assegurança de responsabilitat  civil. Un compendi que put a pluja de Venècia.
 

Científics que treballen a les ordres i sou de la classe política i financera* han fabricat ja cervells dissenyats per a l’assentiment automàtic. Són els mateixos que van implementar el botó d’acceptar en front del botó de cancel•lar. Els programadors de televisió han engegat un programa en què voluntaris amb el cervell fregit per la tele porqueria s’ofereixen per al transplantament, tot ben amenitzat pel ball d’unes truges drogades amb burundanga. Un espectacle que no us podeu perdre.”
 

Espero i desitjo que Ducktorrat no hagi de firmar mai un contracte de permanència.

*Nota de l’autor: aquells que a l’escola eren els més llepamerdes de la classe.

Cançó recomanada: Les cabres meulen, Plouen Catximbes, 2006   

Cabres i Cabrons

PERDURA LA PART DURA

 

Ducktorrat ha clacat i m’ha dit:

“Hom convindrà que no hi ha res més humà que la cobdícia, encara que una cosa és cobejar moneda i altra saber-la usar. Les agencies de qualificació Standard & Poor’s*, Moody’s* i Fitch* s’encarreguen de dictaminar de quin crèdit disposen les empreses, els productes financers i, fins i tot, els Estats. Aquests filibusters, que haurien d’haver perdut tot el seu crèdit, segueixen vius al manar del capitalisme. Aquesta claca aplaudeix entusiasmats i al dictat els fons d'inversió més tòxics, es protegeixen de les futures pèrdues contractant  assegurances, canvien el pas de ball i enfonsen el que calgui tot justificant-se que ells només emeten una opinió, un judici indecentment remunerat que provoca pèrdues de mils de milions a una immensa majoria per omplir les butxaques d’una privilegiada minoria.

Un 1% de la població mundial acapara el 25% de la riquesa. No se’ns pren seriosament i la seva benevolència ens ofèn. Ens diuen que treballen pel nostre interès, però el benefici se’l queden ells. És hora de deixar de ser imbècils, actuar i crear un nou món."

Espero i desitjo que Ducktorrat no tingui participacions preferents de La Caixa.

*Nota de l’autor: Traduïdes: Criteris per fer-vos més Pobres, Capritxosos i Foteu-vos.

Cançó recomanada: Cuit ben Cuit, Pulpopop, 2010

Estem ben cuits

LA MERDA D'OCA

 

Ducktorrat ha clacat i m’ha dit:

“Com a aquell marrà que hom castra i engreixa per vendre’l, fent servir l’arma silenciosa de la manipulació més maldestre, ens volen fer creure que la crisi és culpa nostre per haver estirat més el braç que la màniga. Ens volen inculcar, per via de la mediocritat, que no som persones amb autonomia per pensar. Ens volen ensibornar amb l’esquer de la necessitat de sacrificar-nos per un bé comú superior  i servir-nos com un gigot calent perquè banquers, polítics i demés avortaments del dimoni* ens cruspeixin i llencin les nostres restes a l’ossera. 

Ens volen ignorants, burros de set soles, aquests besnéts de corbs creen els problemes i la solució que més els convé. Si ens fessin menjar merda d’oca també ho faríem i, fins i tot, ens seria més profitosa. Clar que la primera conseqüència seria l’increment dels preus dels excrements i les mosques saballoneres especuladores omplirien naus industrials amb fems. Al menys tindríem el trist consol de veure aquests necròfags coberts literalment de merda.

Espero i desitjo que Ducktorrat no pateixi diarrea.

*Nota de l’autor: rates cellardes que no valen ni la corda per penjar-se.

Cançó recomanada: Animal salvatge, Sanjosex, 2010

L'ànec negre