Ducktorrat ha clacat i m’ha dit:
“Hom sospita que l’ofici més antic del món és el d’usurer; però, com sempre han tingut bec les oques, un grup de taurons immobiliaris va dissenyar una estratègia per redistribuir la riquesa generada per la bogeria especulativa sense rendir comptes als ineptes balafiadors de la Hisenda Pública.
Meretrius del litoral català van collir els fruits que, amb tant d’amor i altruisme, van repartir aquests esquàlids. Hi havia tanta sorra que van haver d’implementar un carril vici*. Així mateix, afortunats nois sense recursos propis, van rebre les seves cobertures de tipus d’interès per la porta del darrera.
Una elit de fills de veteranes companyes de professió, copen els llocs de directius de bancs i excaixes, ajudades, aquestes sí, per les benvolents arques públiques farcides pels impostos generats pels obedients contribuents. Per a reactivar l’economia, els directius bancaris s’atribueixen altíssimes pensions i productes financers a mida; a mida dels seus pebrots, que després inverteixen en noves cases de barrets i, per fi, la roda torna a girar.
Espero i desitjo que es compleixin els desitjos d’en Ducktorrat que anhela un bordell ple a vessar d’oques rialleres.
*Nota de l'autor: aquest acudit pot ser perjudicial per a la vostra salut.
Cançó recomanada: Flors i violes, Adrià Puntí i Quimi Portet, 2009.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada