PERSONES AL SERVEI DE PERSONES

Ducktorrat ha clacat i m’ha dit: 

“A Caixa Penedès saben el que es diuen. Un creador d’eslògans va proposar al consell d’administració el lema ‘Lladres* que roben a persones’. El van aplaudir per la seva sinceritat, es van mig emocionar en veure la seva ingenuïtat, però van preferir despatxar-lo per tòtil amb una indemnització justa, molt justeta. ‘Persones al servei de persones’ van aprovar i brindaren amb el primer cava gran reserva brut nature a la salut del senyor Sales. 

El senyor Sales era el director de la sucursal d’un poble petit del Penedès, on va aconseguir prendre les propietats d’un encantador iaio a canvi de fer-lo morir en una residència gestionada per la mateixa caixa: l’obra social en diuen. El senyor Sales ara concedeix les hipoteques a l’Avern i encara cobra un sou de mort d’acord amb la seva gran vàlua.

Per a remunerar al senyor Sales, els de les oficines del nostre món han de concedir crèdits al consum a un tipus d’interès del deu per cent, més despeses: un dos per cent, no fos cas que la ruïna els truqués a la seva porta, que ja se sap que el Dimoni és venjatiu i encara no ha paït que el senyor Sales l’enredés amb aquella hipoteca inversa.”

Espero i desitjo que Ducktorrat no acabi com l’ànec mut del Penedès.

*Nota de l'autor: davant de la paraula que més us convingui podeu afegir "presumpte", per exemple: presumptes lladres, o presumptes persones.

Cançó recomanada "Un ral no és foradat", UmPah-Pah, 1991.

Tros d'ànima