Ducktorrat ha clacat i m’ha dit:
“Temps era temps, en una discussió bizantina sobre una dada concreta, per exemple, quants dits té un gat, guanyava qui argumentava que tenien quatre dits perquè l’altre dia ho havien dit a la ‘tele’. Només es podia prosseguir el debat si hom oposava que havia escoltat per la ràdio que en tenien sis o havia llegit a la premsa ‘seriosa’ que n’eren cinc.
Hi ha un mestre* d’escola que, quan els alumnes tenen una certa edat, gaudeix començant un dia qualsevol sentenciant: no tot el que veieu per la ‘tele’ ni el que en diuen és veritat. Frueix veient els rostres astorats dels vailets que l’escolten i també d’aquells que encara clapen.
Avui en dia, no hi ha més guerres que les necessàries (per als que fabriquen armes), perquè qualsevol discussió es pot resoldre consultant a Sant Google.”
Espero i desitjo que Ducktorrat no hagi d’enfrontar mai amb un gat famèlic.
*Nota de l'autor: era mestre, ara es dedica a fregar escales.
Cançó recomanada: Temps o Rellotge, Sanjosex, 2007.
*Nota de l'autor: era mestre, ara es dedica a fregar escales.
Cançó recomanada: Temps o Rellotge, Sanjosex, 2007.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada