Ducktorrat ha clacat i m’ha dit:
“Hi ha ànecs folgosos que són amics de burlar-se’n de les llocades (pollets que neixen dels ous covats alhora per una mateixa lloca) com si ells no fossin gregaris.
Igualment, ramats de intel·lectuals guiats pels gossos d’atura* de la lloctinència justifiquen a persones engorronides i les prebendes heretades de la seva infantesa (o infantat).
S’ha de ser llum de ganxo per no entendre que dos socis de qualsevol tipus de negoci estan ben assabentats i són còmplices. En el cas que els socis són matrimoni tothom sap que la dona mai se n’adona de res i per tant no té cap responsabilitat en cas d’estafa.
Sofrir és inevitable, el patiment és opcional.”
Espero i desitjo que Ducktorrat no sigui sodomitzat per un dalinià.
*Nota de l’autor: aturant els pensaments.
Cançó recomanada: Sang en el fang, Sangtraït, 1990.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada