FOLGANÇA DEL FOLCAT

Ducktorrat ha clacat i m’ha dit:

“Hi ha ànecs folgosos que són amics de burlar-se’n de les llocades (pollets que neixen dels ous covats alhora per una mateixa lloca) com si ells no fossin gregaris.

Igualment, ramats de intel·lectuals guiats pels gossos d’atura* de la lloctinència justifiquen a persones engorronides i les prebendes heretades de la seva infantesa (o infantat).

S’ha de ser llum de ganxo per no entendre que dos socis de qualsevol tipus de negoci estan ben assabentats i són còmplices. En el cas que els socis són matrimoni tothom sap que la dona mai se n’adona de res i per tant no té cap responsabilitat en cas d’estafa.

Sofrir és inevitable, el patiment és opcional.”

Espero i desitjo que Ducktorrat no sigui sodomitzat per un dalinià.

*Nota de l’autor: aturant els pensaments.

Cançó recomanada: Sang en el fang, Sangtraït, 1990.

Es vessa sang innocent

TEMPUS FUGIT

ELS DROPOS DIPLOMATS

Ducktorrat ha clacat i m’ha dit:

 
“El màxim mèrit d’un tirà modern era que no defecava mai tot i la pudor que emanen les latrines dels estats. La lluita de classes persisteix encara que, avui més que mai, la classe alta, guanya per golejada.

 
El delirium continuus dels representants sindicals que callen i atorguen, que cobren i aplaudeixen, representen la comèdia de l’enfadós al mil•límetre dels milions. L’alliberat sindical que ni neix ni es fa ni treballa* dóna confiança a la condició humana i esperança que la seva lluita canviarà les actuals condicions d’esclavatge legal.

 
Defugim el pànic al silenci, esvaïm la tranquil•litzadora xerrameca, pensem i actuem.”

 
Espero i desitjo que Ducktorrat no hagi d’aguantar la pancarta.

 
*Nota de l’autor: estereotip que s’autocumpleix.

 
Cançó recomanada: Guerrilla de la comunicació , KOP, 2007.

Sempre endavant

DURA LEX

Ducktorrat ha clacat i m’ha dit:
 
“Diuen les prediccions maies que els alienígenes  enguany visitaran casa nostra* on gaudiran amb escreix de la magnífica assistència tècnica que proporcionen els reparadors de calderes elèctriques o de gas.
 
Els friquis de l’Espai que han estudiat Dret volen fer aquí la seva tesi i assistir a la narcodisbauxa del poder judicial. Admiraran com els advocats poden exercir pràctiques mafioses amb els seus clients a la presó, amb la connivència de policies carregats de joies i rellotges de més pes que un fiscal aplaudit pels mitjans de comunicació. Analitzaran com els jutges que no acaten les ordres polítiques són escopits de la seva carrera judicial.
 
La fal•làcia de la Justícia es rubrica quan el màxim paladí de l’Estat de Dret és inviolable i també impune."

Espero i desitjo que Ducktorrat no necessiti mai un procurador.
 
*Nota de l’autor: o la Cosa Nostra.
 
Cançó recomanada: No hi ha camí, Sopa de Cabra, 1989.

No hi ha camí

CONSELL DE SINISTRES

 

Ducktorrat ha clacat i m’ha dit:

“A l’estil d’un aspirant a artista de concurs de televisió, en un perfecte estat* de putrefacció, ignorant com es modula el volum i el to del tuït del seu cant, es reuneix el consell de ministres per explicar a la plebs com és possible un creixement negatiu; que és equivalent a erecció cap avall amb la tita fluixa.

Els titulars de les carteres alienes van arribant a la cort*. Baixa de la limusina de passeig el ministre de l’Interior amb fatxa de visitador de cases de barrets. Tot seguit, el Ministre d’Agricultura et altri, carregat amb un cacic transvasament de destil•lats al seu organisme. Ranquejant, arriba la portaveu amb fila de retromeuca, ajudada pel mesell Ministre de Justícia que se la pela amb mitjons suats. Darrera de l’últim catàleg de míssils que fabrica la seva empresa, el Ministre de Defensa somriu míserament al Ministre d’Educació, Cultura i Esport que només ha vingut a recollir els artefactes electrònics gratuïts. Els altres ministres que ningú coneix ni volen ser coneguts han arribat abans per esmorzar amb tranquil•litat i opulència. L’única excepció honrosa és la del Ministre d’Hisenda que, aprofitant la seva experiència com a ínclit representant del primer banc que va fer fallida al país, està treballant per seguir esquilant als mateixos xais.

Reunits amb el President decideixen el de sempre, adquirint cadascú la seva parcel•la de immunitat, impunitat i mandra.”

Espero i desitjo que Ducktorrat no caigui en la temptació d’acceptar anuncis.    

*Nota de l’autor: la e pot ser majúscula, però la c és minúscula.

Cançó recomanada: Popular infantil, Brams, 1995.

Els ministres pengen