Ducktorrat ha clacat i m’ha dit:
“La zitzània desfermada entre
capitosts capitalistes ha començat. No cal que xaleu amb les seves
desavinences. L’aparició de fons voltors carronyaires dedicats - amb la benedicció del tal·lós
Ministre corresponent - a liquidar a preus de disbauxa empreses, immobles i
productes financers*, són motiu d’orgull i satisfacció pels que estan guanyant
aquesta guerra de classes.
Banc Sabadell, dilapidador de
milions en anuncis estúpids en format de pseudo entrevistes anomenades ‘converses’,
té el mèrit d’haver comprat per UN euro la CAM (Caja de Ahorros del
Mediterráneo – saquejada pels seus propis directius). També podem aplaudir l’augment
de 900.000 clients gràcies a la compra per 350 milions d’euros del conglomerat
de: Caja Granada, Caja Murcia, Sa Nostra i Caixa Penedès, amb un deute de 2.700
milions i unes ajudes, estimades, de 8.000 milions d’euros. Algunes fonts
parlen de 12.000 milions, però, què són 4.000 milions d’euros en comparació amb
la barra que gasten els seus directius des de 1881?
A setembre de 2013 anuncien uns
beneficis, només d’aquest tres trimestres, de 1.800 milions d’euros, però es
veuen incapaços de renunciar a cobrar 50 euros de comissió anual als seus
clients pel sol fet de mantenir un compte corrent a interès ZERO.
Els somnis de justícia no s’haurien
de confondre amb deliris.”
Espero i desitjo que Ducktorrat entengui
que l’he venut a un fons voltor nord-americà pel 30% del seu valor facial, és a
dir, el bec.
*Nota de l’autor: gens sospitosos
de ser d’alt risc només per a les incautes víctimes de bancs i caixes rescatats.
Cançó
recomanada: Botifarra amb seques, Obeses, 2013.
