Ets el boig


El teu número de la sort és el :

Boig número :

dimecres, 4 de juliol del 2012

ULL PER ULL


Ducktorrat ha clacat i m'ha dit:

"L’ànec xiulador o piulador (Anas penelope), tot i el que ens podria fer sospitar el seu nom, no és capaç de delatar els tripijocs típics entre ànecs blancs i grisos que solen intercanviar favors i parelles.

El comissari general de la policia judicial col·loca a la seva filla, amor de pare, a treballar al Banc d’Espanya. El SUP coacciona al comissari per escrit* i l’acaben cessant per filtrar documents a la premsa: expedients d’una investigació d’un cas de blanqueig de capitals vinculat a un àtic de Marbella llogat per el vicepresident de la Comunitat de Madrid. El Ministre de l’Interior si està, no se l’espera.

No cal que patiu per la investigació sobre les accions preferents de les caixes que ja seran convenientment descafeïnades pels vostres estimats dirigents."

 Espero i desitjo que Ducktorrat no rebi la visita dels xicots del CNI. 

*Nota de l'autor: al Sindicat Unificat de la Policia no els hi agrada la manca de proves.
Cançó recomanada: Ull per ull, Adrià Puntí, 2009




diumenge, 10 de juny del 2012

EL SEXE DE L'ÀNEC

Reproduccion del pato. Aparato reproductivo del pato macho



Ducktorrat ha clacat i m'ha dit:

"Els ànecs són famosos per tenir un penis enorme i en forma d'espiral. Penetren a les femelles en un coit rècord de menys de mig segon*. Enxampen a l'ànega i la penetren explosivament.

No cal que relacionem el sexe de l'ànec amb el rescat europeu d'Espanya."

Espero i desitjo que Ducktorrat pugui copular amb alegria.

*Nota de l'autor: no a tothom li sembla un temps rècord.

Cançó recomanada: Lousiana o els camps de cotó, Els amics de les arts, 2012.



dimecres, 6 de juny del 2012

SEPELI DEL CAPITALISME



Ducktorrat ha clacat i m’ha dit:

“L’ànec salvatge és el paradigma del gran teatre de la ranera crepitant que suposa l’agonia del capitalisme*. A la basca de la mort del sistema més inhumà, encara es resisteixen els especuladors financers a desaparèixer. La cerimònia no pot eternitzar-se perquè ja no tenen sentit ni les Borses.

A la revifalla de la defunció definitiva dels mercats encara els responsables de Bankia se'n van sense donar explicacions i ben indemnitzats. Una anomalia que només s’explica per les fugides endavant característiques de les classes dirigents en moments de definitiu desconcert.

El poble camina cap a l’alliberament definitiu de l’esclavatge mercantilista i sap que la lluita de classes encara la pot guanyar la classe majoritària.”

Espero i desitjo que Ducktorrat hagi pagat ja a l’enterramorts.

*Nota de l’autor: que ningú s’afligeixi per la seva mort.

Cançó recomanada: Terra, Maitips, 2009.

dimecres, 30 de maig del 2012

POLÍTICA DISTÒPICA

Ducktorrat ha clacat i m’ha dit:

“Hi ha uns venedors al detall i per Internet de cítrics llevantins que asseguren que cullen la teva comanda just el dia abans d’enviar-te-la al teu domicili. L’eslògan és: de l’arbre directament a casa teva*.

Els polítics, emulant les mentides de la publicitat, prometen justícia i arxiven causes de jutges corruptes; prometen perseguir el frau fiscal i perdonen l’evasió fiscal a Suïssa de 2000 milions d' Emilio Botín; prometen la independència dels òrgans reguladors com el Banc d’Espanya i col•loquen a dit un secretari d’Estat i aquests diuen que una entitat com Bankia, just abans de sortir a Borsa, és una institució sana. El resultat és un descrèdit absolut i un abocament a les deixalleries de qualsevol credibilitat que pogués quedar-li a l’autoanomenada classe política.

La vocació de qualsevol polític és fer de cada solució un problema i construir ponts on no hi ha rius."

Espero i desitjo que Ducktorrat s’atreveixi a ser intel•ligent i no polític.

*Nota de l’autor: ni un ximpanzé penjat d’un arbre s’ho creu.

Cançó recomanada: Eufòria, Mazoni, 2009.