Ducktorrat ha clacat i m’ha dit:
“L’ànec salvatge és el paradigma del gran teatre de la ranera crepitant que suposa l’agonia del capitalisme*. A la basca de la mort del sistema més inhumà, encara es resisteixen els especuladors financers a desaparèixer. La cerimònia no pot eternitzar-se perquè ja no tenen sentit ni les Borses.
A la revifalla de la defunció definitiva dels mercats encara els responsables de Bankia se'n van sense donar explicacions i ben indemnitzats. Una anomalia que només s’explica per les fugides endavant característiques de les classes dirigents en moments de definitiu desconcert.
El poble camina cap a l’alliberament definitiu de l’esclavatge mercantilista i sap que la lluita de classes encara la pot guanyar la classe majoritària.”
Espero i desitjo que Ducktorrat hagi pagat ja a l’enterramorts.
*Nota de l’autor: que ningú s’afligeixi per la seva mort.
Cançó recomanada: Terra, Maitips, 2009.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada